Es tracta de la Teràpia més antiga del món, des que la "Primera Mare" va cantar cançons de bressol al primer nadó, i els primers éssers humans es van asseure al voltant del primer foc. Tot l´univers està en estat de vibració. Això inclou el cos humà. Cada òrgan, os, cèl·lula i qualsevol altra part del cos (i el seu camp energètic) té una raó vibratòria sana. Si som incapaços de ressonar amb una part de nosaltres mateixos o del nostre entorn, resultarem dissonants o malalts. És a dir que la freqüència sana, es canvia a una freqüència que vibra sense harmonia, creant la malaltia. A través del so podem projectar a la part que està malalta, la freqüència de ressonància correcta, tornant-la a la freqüència normal.

Arran de les observacions que Sharry Edwards va realitzar sobre la interacció del so i el sistema nerviós, que va anomenar "bioacústica", van aparèixer a la dècada del 70 associacions de sonoterapeutes.  Alguns estudis en el camp de la psiquiatria i la psicologia han reportat efectes benèfics a la salut mental a l'exposició a música harmoniosa traduïts en estats anímics positius i relaxants, per la qual cosa alguns sonoterapeutes invoquen l'eufonia com a mitjà de sanació. Per exemple les ones alfa  són un tipus d'ones cerebrals l'oscil·lació electromagnètica dels quals comprèn el rang de freqüències de 8-13 Hz​ les quals estan associades a la sincronia neuronal a les zones del tàlem i sobretot del lòbul occipital durant períodes de relaxació, amb els ulls tancats, però encara despert. Aquestes ones s'atenuen en obrir-se els ulls, amb la somnolència i el somni. Es pensa que representen l‟activitat de l‟escorça visual en un estat de repòs.

​
 

​