Hi ha constància de la pràctica del shiatsu des de principis del segle XX, més concretament des de l'any 1912, quan  Tokujiro Namikoshi  va desenvolupar una tècnica de pressió amb els polzes i els palmells de les mans per tractar la  artritis reumatoide  que patia sa mare.

​

Igual que altres tècniques orientals com la  acupuntura, el shiatsu es basa al principi pel qual l'estat de salut d'una persona dependrà en gran mesura de com flueixi la seva  energia vital  al llarg del seu cos, procés que es realitza a través d'uns canals anomenats  meridians.

Tenint en compte això, si s'aplica certa pressió sobre aquests meridians mitjançant els palmells i els dits de les mans, sobretot els polzes, podrem reconduir i millorar la circulació de l'energia i, per tant, la nostra salut.

​

De la mateixa manera, el shiatsu també està relacionat amb altres pràctiques orientals com són el  tai-txi  o el  ioga  i és que, igual que succeeix en aquestes dues tècniques, la seva essència també rau a aconseguir que mantinguem el cos en una posició correcta i que realitzem tant els nostres moviments com la nostra  respiració  d'una manera conscient i precisa.

​

Amb tot això aconseguirem que l'energia abans esmentada circuli de forma natural al nostre organisme aconseguint així la perfecta harmonia entre cos, ment i esperit, la qual cosa, alhora, farà que el nostre estat de salut sigui molt millor.