La psicologia conductista és un corrent de la psicologia amb tres nivells dorganització científica que es complementen i realimenten recíprocament: el conductisme, lanàlisi experimental del comportament i la enginyeria del comportament. Aquesta última comprèn alhora tota una gamma d'aplicacions tecnològiques, tant en el camp de la teràpia com de la modificació de conducta.
És la psicologia-conductual, on es formulen les categories, les unitats analítiques, els paràmetres, els paradigmes de recerca, i les lleis i els principis implicats en el maneig de les dades. Cal destacar aquí les equacions que cobreixen tot l'espectre organísmic i situacional que és implícit o explícit en un episodi de conducta.
Sovint s'identifica l'enginyeria conductual amb el rètol d'Anàlisi de Conducta Aplicada, conjunt d'accions mitjançant les quals aplica el psicòleg en diferents contextos, i per solucionar problemes socialment rellevants des dels coneixements aportats per l'anàlisi experimental del comportament.
Entre les nombroses tècniques disponibles hi ha les de maneig contingencial i exposició en viu (p. ex. reforçament positiu, emmotllament, extinció, càstig positiu i negatiu, desbordament, economia de fitxes, etc.), les d'exposició en fantasia (reforçament encobert , inoculació de l'estrès, desensibilització sistemàtica i altres), les d'entrenament en autoregulació de competències (autocontrol, maneig de l'ansietat, habilitats socials, etc.), i de reestructuració racional (p. ex. solució de conflictes, acceptació i compromís, entrenament autoinstruccional, etc.). Cal notar que les tècniques més complexes -en les quals solen intervenir el llenguatge i els anomenats repertoris "cognitius"- inclouen els procediments emprats per les més simples.