La psicologia cognitiva va néixer  als anys 50 i és l'àrea de la psicologia que s'encarrega de l'estudi de la cognició, és a dir, dels processos mentals implicats en el coneixement. Té com a objecte d‟estudi els mecanismes bàsics i profunds pels quals s‟elabora el coneixement, des de la percepció, la memòria il‟aprenentatge, fins a la formació de conceptes i el raonament lògic. El terme cognitiu significa l'acte de coneixement, en les seves accions d'emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar i fer servir la informació rebuda a través dels sentits.

Rep influències de disciplines i teories afins, com ara el tractament de la informació, la intel·ligència artificial, la ciència del llenguatge i l'enfocament de la Psicologia Holística o Gestalt.

El primer interès és estudiar com les persones entenen el món on viuen i també s'aborden les qüestions de com els éssers humans prenen la informació sensorial entrant i la transformen, sintetitzen, elaboren, emmagatzemen, recuperen i finalment en fan ús. El resultat de tot aquest processament actiu de la informació és el coneixement funcional en el sentit que la segona vegada que la persona es troba amb un esdeveniment de l'entorn igual o similar està més segura del que pot passar comparat amb la primera vegada. 

Quan les persones fan ús del seu coneixement construeixen plans, fites per augmentar la probabilitat que tindran conseqüències positives i minimitzar la probabilitat de conseqüències negatives. Quan la persona té una expectativa de la conseqüència que tindrà un esdeveniment, la seva actuació conductual s'ajustarà a les seves cognicions.

El segon interès de la psicologia cognitiva és com la cognició porta la conducta. Des d'un enfocament motivacional, la cognició és un "trampolí a l'acció". Per als teòrics cognitivistes, l'acció està principalment en funció dels pensaments de la persona i no d'algun instint, necessitat, pulsió o estat d'activació.

​