La  teràpia psicodinàmica  sorgeix com un tipus de teràpia que  comprèn els mètodes dactuació i teories de les diferents teràpies psicoanalítiques.  Per tant, com passa a la psicoanàlisi, l'objectiu de les sessions de teràpia és  portar l'inconscient a superfície,  facilitant que el pacient entengui els sentiments i les creences que es troben profundament arrelades i que influeixen en la manera com viu el present.  La principal diferència entre la teràpia psicodinàmica i la seva escola d'origen és que aquesta primera posa l'accent en els problemes o dificultats presents intentant desenvolupar solucions ràpides.

És un enfocament particular de psicoteràpia que utilitza conceptes psicodinàmics i un estil de comunicació que, segons la modalitat, fa més o menys ús de l'associació lliure i de l'abstinència del terapeuta. La teràpia psicodinàmica es deriva de la psicoanàlisi, de la qual sorgeix com a modificació per a més brevetat, per mitjà de la focalització de la intervenció en certs conflictes destacats en la condició actual del consultant.  

En el camp de la tècnica terapèutica, tots els corrents psicodinàmics coincideixen en la importància del fenomen de la transferència/contratransferència com a element fonamental per a l'anàlisi, i es fa servir com a principal eina “curativa” a la interpretació, que és l'única que permet fer conscient allò inconscient i col·locar el conflicte psíquic en un lloc des del qual pugui ser reaprehendido i treballat pel pacient a través de l'insight i l'elaboració.