El terme ortomolecular prové de:  “Orto”  = correcte i  “Molecular”  = molècula que és lestructura més simple que mostra un compost.

Linus Pauling , biòleg molecular i dues vegades premi Nobel, l'any 1954 el de Química i l'any 1962 el de la Pau, va ser qui per primera vegada parla de la medicina ortomolecular al seu article “Psiquiatria Ortomolecular” publicat a la revista Science l'any 1968.

Es defineix la medicina ortomolecular com a “la prevenció i el tractament de la malaltia, proporcionant al cos les quantitats òptimes de substàncies que li són naturals”.

​

Segons Linus, cal administrar l'aportació de quantitats òptimes de nutrients vitals que poden ser més que suficient per millorar trastorns de salut crònics i complexos. És la base de la prevenció de la malaltia i el retard de l'envelliment, fins i tot la curació de moltes malalties.

​

La història de Linus, com moltes altres, va començar per casualitat. Linus patia de moltes rinitis, refredats, sempre havia d'anar amb el mocador al nas. Un dia un amic químic li va donar vitamina C i li va desaparèixer la rinorrea contínua.

Es va preguntar el perquè, i va veure que ningú no havia investigat quina era la dosi òptima de vitamina C que havia de prendre una persona per tenir un estat de salut òptima, només s'havia esbrinat les quantitats mínimes per no emmalaltir, cosa que tots coneixem com a CDR.