El vegetarianisme és el règim alimentari que té com a principi deixar de consumir qualsevol tipus de carn i peix.
Sovint, la dieta vegetariana no es redueix únicament a la nutrició, ja que és probable que també s'hi adopti una actitud i un estil de vida que rebutja altres formes d'utilització dels animals per produir béns de consum o per a la diversió humana; igualment, es pot tendir a una alimentació recolzada en principis ecologistes i naturistes.
Dins la pràctica vegetariana hi ha diferents tipus i graus. Els qui no admeten cap ingesta de productes derivats dels animals (com l'ou, els lactis o la mel de les abelles) són anomenats vegans, vegetarians estrictes o vegetarians purs. Aquells que sí que consumeixen llet es coneixen com a lactovegetarians, aquells que consumeixen ous són denominats ovovegetarians, si consumeixen ambdós productes, ovolactovegetarians, els qui ni s'alimenten de res animal ni usen productes provinents o testats en ells, s'anomenen vegans. Finalment, els qui només s'alimenten de fruita practiquen el frugivorisme. A la dieta vegetariana sí que s'accepta la cocció dels aliments i el consum de productes refinats (els més comuns són el sucre i la farina), a més de pastes blanques, fregits i aliments en conserva o als quals se li han afegit colorants o conservants . Això ho diferencia d'altres tipus de dietes, com la macrobiòtica i la naturista.
La història del vegetarianisme i les seves variants, com a concepte i pràctica entre un nombre significatiu de persones, comença a l'antiga Índia,​ especialment entre els jaines i en particular al nord i oest. Temps després apareix a les antigues civilitzacions gregues al sud d'Itàlia i Grècia.​ En tots dos casos, la dieta estava estretament relacionada amb la idea de la no violència cap als animals (anomenada ahimsa a l'Índia) i va ser promoguda per grups religiosos i filòsofs.