La dieta alcalina descriu un grup de dietes lleugerament relacionades basades en què certs aliments poden afectar l'acidesa i el pH  dels fluids corporals, inclosa l'orina o la sang, i per això poden ser usats per tractar i prevenir malalties. 
La relació entre la dieta i l'homeòstasi àcid-base, o la regulació de l'estat àcid-base del cos, s'ha estudiat durant dècades, encara que les aplicacions mèdiques d'aquesta hipòtesi s'han centrat en gran mesura en el canvi de l'acidesa de la orina. Tradicionalment, aquesta dieta ha advocat per evitar la carn, les aus, el formatge i els grans per tal de fer que l'orina sigui més alcalina (pH més alt), canviar l'entorn de l'orina per evitar infeccions del tracte urinari (ITU) recurrents i càlculs renals (nefrolitiasi).
Aquestes dietes tracten o prevenen el càncer, malalties del cor, nivells d'energia baixos, així com altres malalties.
D'acord amb la hipòtesi tradicional subjacent a aquesta dieta, carn, aus, formatge, peix, ous i grans produeixen cendra àcida; mentre que la cendra alcalina és produïda per les fruites i hortalisses, excepte els nabius, prunes panses i prunes. Ja que la designació de cendra àcida o alcalina es basa en el residu que queda després de la combustió en lloc de l'acidesa dels aliments, els aliments àcids com fruites cítriques àcids són considerats alcalins en aquesta dieta. Atès que el pH normal de la sang és lleugerament alcalí, lobjectiu de la dieta ha de ser reflectir això menjant una dieta també alcalina.
Les dietes altes en elements productors d'àcid generalment portaran el cos a tornar-se àcid, cosa que pot fomentar la malaltia.