El counseling es va desenvolupar primer als EUA a principis del segle XX després de les influències en la psicologia de  Carl Rogers als anys 30.  Se centra en la persona com a principal centre de treball, fent referència al conjunt del mateix com a decisió última en el procés de canvi de la situació. Va arribar a Europa als anys 50 a l'àmbit  dels orientadors vocacionals i laborals arribant a altres àrees com la salut mental i la prevenció. 

El Counseling és una teràpia que està integrada dins de la Psicologia Humanista com la Psicologia  Holística, Transpersonal, Psicocorporal o Gestalt. El seu principal objectiu  és prevenir i atendre les persones sobre problemes normals o quotidians i conflictes que puguin sorgir amb crisis de la vida que es puguin vincular a la relació de l'individu amb l'exterior, com ara les relacions familiars, parella, sexualitat, etc...

Aquesta paraula que és un anglicisme podem traduir-la com a "assessorament o aconsellar", per tant, el Counselor seria una mena de conseller.

​

El Counseling reuneix aquestes 4 característiques:

- Relació dajuda

- Principi de capacitació

- Identificar els propis recursos

- Confidencialitat

​

Considera la persona com un organisme "bio-psico-soci espiritual", que posseeix una tendència innata cap al creixement i el desenvolupament, orientat per experiències que permeten el desplegament de tot el seu potencial. El Counseling seria una ajuda personal en lloc d'una teràpia, podem parlar d'un enfocament educatiu o d'una manera molt efectiva d'afrontar les dificultats puntuals que poden sorgir a la vida professional o particular i que dificulten el progrés i el desenvolupament. 

Amb aquesta intervenció i mitjançant l'aprenentatge, es tracta que la persona disposi de més possibilitats d'elecció conscient, en aquests moments crítics. És una mena d'intervenció personal, estrictament individual, per a cada persona.

​