Auriculoteràpia prové etimològicament del grec teràpia que significa guarir i del llatí aurícula que significa orella, es presenta com una branca de l'acupuntura.  Els primers documents escrits que relacionen l'orella amb els meridians (nadi), així com el diagnòstic observant el pavelló auricular, estan datats l'any 400 aC a la Xina.

L'egiptòleg Alexandre Varille, va observar que les dones egípcies que no volien tenir més fills es perforaven el pavelló de l'orella. A Grècia, Hipòcrates i Galè van estudiar i van descriure relacions de perforacions a l'orella amb trastorns menstruals i sexuals. A Pèrsia, es feien servir les cauteritzacions a l'orella per al tractament de la ciàtica.

L'any 1954 – 1956 el francès Dr. Paul Nogier va ser el primer a crear una cartografia detallada del pavelló auricular.

L'auriculoteràpia es basa en la idea que el pavelló auricular representa tota la resta del cos completament. A l'orella es reflecteix la imatge d'un fetus dins de l'úter, que està orientat cap avall, a nivell del lòbul.

Actua a nivell de lequilibri energètic. Quan hi ha una patologia es deu a un desequilibri energètic, a més de tenir venes i artèries per on circula la sang per tot el nostre organisme, també hi ha altres canals per on flueix l'energia que és el que anomenem “meridians”. Quan estimulem aquests canals, aconseguim establir l'equilibri energètic del cos.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa (MTC), els meridians que arriben a l'orella tenen una relació íntima amb els òrgans interns. A l'orella hi ha un punt reflex per a cada zona del cos, que és perceptible en el cas de malaltia, només quan una regió del cos humà perd l'equilibri fisiològic, es poden detectar a l'orella els punts alterats.

​

​