Es creu que les antigues civilitzacions usaven l'"aromateràpia" de moltes maneres i per moltes raons com per exemple en el massatge, els banys, com a medicina i fins i tot per embalsamar cossos. Probablement el concepte es va fer servir originàriament i al mateix temps a Xina, Egipte, l'Orient Mitjà i pels Natius Americans, sent després introduït a Europa pels Romans. La pràctica de l'aromateràpia moderna es va atribuir principalment al químic francès René-Maurice Gattefossé. Ell va iniciar la investigació dels poders curatius dels olis essencials al primer quart de segle després d'observar com l'oli de lavanda semblava ajudar en la curació d'una cremada severa que tenia en una mà. També va publicar el 1937 el primer tractat en la matèria: "L'aromateràpia de Gattefossé", publicació encara avui disponible. La paraula aromateràpia prové del grec, de les paraules “aroma” que significa fragància o olor agradable i “therapeia” que significa curació.

​

Actualment l'aromateràpia és una medicina complementària àmpliament practicada, que utilitza olis essencials de plantes aromàtiques, flors, fulles, llavors, escorces i fruites per ajudar a curar. Els olis essencials s'extreuen normalment mitjançant un procés de destil·lació al vapor i solen fer-se servir:

- Holísticament, on els olis es fan servir (freqüentment amb massatge) per tractar trastorns emocionals i físics.
- Clínicament, usats en combinació amb els tractaments de la medicina oficial.
- Estèticament, on potser estigui el seu ús més estès, on els olis s'utilitzen en cremadors o difusors a casa o s'afegeixen als banys.

L'aromateràpia actua sobre el nostre sentit de l'olfacte i mitjançant l'absorció al torrent sanguini. Aproximadament el 15 per cent de l'aire que inhalem es dirigeix al sostre del nas, on els receptors olfactoris transporten les olors directament a una part del cervell anomenada sistema límbic. Aquesta àrea està connectada amb l'instint, l'humor i l'emoció i es creu que l'aromateràpia pot estimular l'alliberament de substàncies químiques que juguen un paper en l'alliberament d'emocions (pensa com fins i tot la simple olor de cera de terra pot fer-te tornar ràpidament a l'època de les aules). L'aromateràpia sembla tenir el seu efecte més beneficiós en les malalties menors, problemes digestius, síndrome premenstrual, malalties relacionades amb l'estrès i alguns problemes de pell. Alguns olis essencials com l'oli de l'arbre de te s'utilitzen àmpliament per les propietats antisèptiques.